cuixa de pollastre

Prenent com a exemple els resultats de López Ferrer et al. (1999a, 1999b i 2001a), s'observa com, modificant els percentatges d'AG de la dieta, s'aconsegueixen variacions en el perfil lipídic de la cuixa de pollastre, encara que les diferències siguin proporcionalment inferiors a les dietètiques.

En un treball de Bou et al. (2001) s’estableix una correlació entre el nivell d'oxidació (determinat a partir de l'anàlisi de substàncies reactives a l'àcid tiobarbitúric, TBARS) i l'aparició d'aroma i gust (flavour) ranci a la cuixa de pollastre cuita.

Quant al dipòsit de vitamina E a la cuixa de pollastre crua, aquest augmenta de forma progressiva en funció de la dosi de suplementació utilitzada en el pinso, sense assolir un màxim (figura 8).